Consells i advertències sobre la missatgeria instantània

Amb l'arribada dels mòbils el seu ús s'ha estès i popularitzat i tothom les utilitza cada dia: Whatsapp, Telegram, LINE, Hangouts, Google Allo, Skype, Messenger (Facebook), SnapChat,... La seva immediatesa i l'alt volum d'usuaris i missatges les converteix en un espai ideal per a enganys.

És habitual que aquest tipus d'aplicacions no demanin credencials d'accés quan les fem servir. Cal tenir validació d'accés al dispositiu mòbil per evitar que algú pugui consultar els nostres missatges i sobretot fer-ne en nom nostre.

Un dels consells que es dona des del Servei Tècnic d'Internet de la Diputació de Barcelona és d’esborrar regularment l'històric de converses per evitar el seu accés en cas de pèrdua.

S’informa també que existeix programari maliciós especialitzat en missatgeria instantània, pel que cal anar amb compte amb els enllaços externs o fitxers adjunts. S’ha de desconfiar dels arxius multimèdia.

També es recomana de fer difusió dels números de telèfon dels contactes sense consentiment previ. Quan es creen els grups de difusió s’estan publicant tots els números de telèfon dels participants.

Davant de missatges de desconeguts o ocults és millor no respondre fins a poder verificar la identitat. S’aconsella que mai es donin dades personals sense estar segurs de la identitat de la persona que ho rebrà.

Alerta amb el reenviament dels missatges, ja que es podria estar cometent delicte per fer difusió de contingut il·legal. Si es rep contingut d'aquest tipus cal notifica als cossos de seguretat i esborrar-lo.  Fer-ne difusió és delicte!

És molt recomenable actualitzar sempre les aplicacions a l'última versió, ja que, a banda de noves funcionalitats, aquestes actualitzacions corregeixen els forats de seguretat.

Notícies falses i enganys (hoax)

Les aplicacions de missatgeria instantània moltes vegades es fan servir per transmetre i fer difusió de notícies falses o enganys, també conegut com a hoax.

L'objectiu d'aquests missatges és molt divers: Crear alarma social, desprestigiar alguna marca o persona, donar consells enganyosos, actuar sobre l'opinió pública, transmetre codi maliciós,...

No s’ha de creure sobre el contingut de  tots els missatges que es rep encara que vinguin d'un conegut.  És de responsabilitat contrastar la informació per altres vies.

Aquests tipus de missatges solen demanar que es facin arribar a més persones. És recomanable trencar la cadena, i no formar part d'aquesta difusió. No s’ha de reenviar aquest tipus de missatge als contactes.

Font:
Oficina Tècnica d'Internet de Diputació de Barcelona