Les plantes aquàtiques milloren la qualitat dels nostres rius

La Sala d’Actes del Consorci Besòs Tordera va acollir el passat dijous pel matí la Jornada Tècnica: Recerca Aplicada a la Problemàtica dels Rius Urbans en el Nou Escenari Socioambiental de la Regió Mediterrània.

La primera part de la jornada es va dedicar a exposar els resultats extrets de les investigacions fetes a l’Urban River Lab (URL) des de la seva posada en funcionament, al gener de 2015. “Les plantes helòfites o aquàtiques pròpies de ribera capten gran part dels nutrients existents a l’aigua efluent de les EDAR perquè els necessiten per créixer i reproduir-se i, per tant, redueixen les concentracions de carboni i nitrogen, millorant així la qualitat de l’aigua”, explicava Miquel Ribot, investigador del CEAB-CSIC i Naturalea.

Aquest comportament és molt important en els rius de la conca del Besòs –i, per extensió, de la zona mediterrània-, on l’aigua depurada suposa una gran part del cabal total circulant. Tot i que totes les plantes estudiades aconsegueixen reduir aquests elements, el Phragmites (Canyís) és una de les espècies que ha donat millors resultats, amb una eliminació del nitrogen existent en un 40%.

Per la seva banda, la investigadora Esperança Gacia, també del CEAB-CSIC, posava de manifest que cada part de la planta té un comportament diferenciat pel que fa a l’eliminació dels nutrients. “Aquest fet ens pot ajudar a saber millor el funcionament de cada espècie i com fer un ús òptim a les restauracions”, matisava.

Per últim, els investigadors Jen Drummond i Xavier Triadó d’aquest mateix centre explicaven els efectes que tenen aquestes plantes helòfites en la retenció hidràulica i sobre les comunitats microbianes, respectivament.

La segona part de la jornada es va dedicar a la presentació del cas pràctic de la riera de Cànoves on, dins del marc del projecte Restaurío, s’està duent a terme un projecte d’investigació finançat per la fundació BBVA i on s’estan aplicant i testant en el medi els coneixements extrets de l’URL. Marta Tobella, doctorant de restauració fluvial de la Universitat de Barcelona (UB), exposava el projecte que es va iniciar a finals de 2015. “Hem actuat a diferents trams de la riera de Cànoves just després de l’entrada de l’efluent de l’EDAR Cànoves i Samalús, que representa una gran part del cabal”, explicava. “Es tracta d’un projecte pilot i ja tenim indicadors positius de com actuen les tècniques de bioenginyeria i les helòfites en la millora de l’aigua procedent d’EDAR que no té les característiques pròpies de les fluvials”.

Albert Sorolla, de l’empresa especialista en tècniques de bioenginyeria Naturalea, també dedicava la seva intervenció a explicar alguns exemples de restauració on l’ús de les restes vegetals pròpies de la zona es fan servir com a murs de contenció, per generar rescloses o canalitzar aigua. “És una tècnica gens invasiva que ajuda a l’entorn fluvial a recuperar-se per si mateix”, detallava Sorolla.

La jornada estava organitzada per les entitats que formen part de l’URL (CEAB-CSIC, UB, Naturalea i Consorci, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Montornès del Vallès). L’activitat de l’URL segueix en marxa. Els treballs d’investigació que s’estan realitzant actualment és donaran a conèixer al llarg del pròxim any 2018.