El Castell de Cànoves

El castell de Cànoves té encara visible tot el seu perímetre, importants llenços de murs amb obertures i fins alguna cambra plena de runa i de vegetació. Es troba a tocar de la riera de Vallforners, davant el Molí de les Pipes, en un indret amb més condicions per a casal residencial que no per a fortalesa militar. Inicialment pertanyia a la família Cànoves. Al segle XII pertanyia a la família Cànoves i als segles XIII i XIV ja pertanyia a la família Bell-lloc, que hi tenia residència, com ho indica que Simó de Bell-lloc s’hi volia edificar una capella el 1319 i obtingué permís per fer-se dir missa en una cambra del castell. A partir de mitjan segle XIV passà per diferents possessors (Huguet d’Empúries el 1345, Guerau de Queralt el 1376) fins que en va adquirir el domini total la família dels Centelles, més tard comtes de Quirra, que el va posseir fins a temps moderns.

Un nom conegut per alguns 

Tot i que el nom oficial és "Castell de Cànoves" hi ha una versió del nom que antigament s'emprava i era el de "Castell Moro".  Segons l'historiador Esteve Canyameres, explica que a les nostres comarques era molt normal i generalitzat entre la gent senzilla dels pobles, referir-se a construccions o restes de construccions molt antigues, de les que ningú en tenia record d'origen o construcció, amb el complement de Moro o Moros.  Quan una cosa era antiquíssima, "es remuntava al temps dels moros", límit oral conegut de la història popular.

Font: 
Gran Enciclopèdia Catalana
Esteve Canyameres (historiador)