El municipi

Presentació i ubicació

Municipi del Vallès Oriental, als vessants orientals del Montseny.

Població segons xifra oficial de l'INE a 1 de gener de 2015: 2.897 habitants

Extensió: 28,41 km2

El terme comprén els pobles de Cànoves , cap de municipi, i el de Samalús .

El municipi de Cànoves i Samalús està situat al sector central de la comarca del Vallès Oriental, als contraforts sud-occidentals del Montseny i ja en contacte amb la plana vallesana. Limita amb els municipis de Montseny (N), Tagamanent, el Figueró i Montmany i la Garriga (W), les Franqueses del Vallès i Cardedeu (S), Sant Antoni de Vilamajor (SE) i Sant Pere de Vilamajor (W).

El municipi es comunica mitjançant una carretera local procedent de Llinars del Vallès i que mena a la Garriga, on entroca amb la C-17 (Eix del Congost). D’aquesta carretera, que travessa el terme d’E a W i que marca, en termes generals, la separació entre el sector muntanyenc i el de la plana vallesana, surten dos ramals, un vers Cardedeu i un altre vers Granollers per Corró d’Amunt.

El terme, especialment muntanyenc, s’estén pels vessants meridionals del Montseny (pla de la Calma) al sector N, amb el turó de Pi Novell (1.272 m d’altitud) i Roca-sentella (1.000 m), i per la plana vallesana al sector S, amb altures que no superen els 300 m.  Troba, però, les màximes altituds al turó del Suí (1.235 m), el turó de Palestrins (1.217 m.) a llevant del terme i a Roca Centella (1002 m), situada a l’oest.  La major part d'aquest terme, especialment el sector muntanyenc, és coberta de boscos de pins, alzines, roures i castanyers, segons l’altura. La majoria són d’alzines, principalment als sectors baixos, que en alguns indrets van ser substituïdes per pins, amb la finalitat de repoblar les zones que s’havien tallat per a l’obtenció del carbó. En els sectors més alts, amb major pluviositat i temperatures més baixes es troben algunes associacions de faig de manera aïllada i esporàdica. A més, també s’hi troben roures i castanyers. És particularment famós el Castanyer Gros de la baga d’en Cuch, un arbre excepcional d’un perímetre de prop de 12 m, buidat de dintre i que pot servir de cabana o d’aixopluc.

Prop dels dos terços del terme pertanyen als pendents montsenyencs solcats per la riera de Vallforners o de Cànoves, que neix a Vallforners de Tagamanent, i pel torrent de Riumogent o de Vilardell, que neix a Vallfiguera, sota Roca-sentella. El sector W del terme o de Sanclús és solcat per altres petits torrents (el de la Caseta, de Sant Genís o de Fontsavall), tributaris directes de la riera de Mogent.  Al seu Nord s’emplaça l’embassament de Vallforners.  Una presa perfectament integrada en l’entorn i que  té una longitud de 160 metres i una alçada màxima de 61,50 m.

Gairebé en dues terceres parts, pertanyents a la serralada del  Montseny , hi circulen la Riera de  Vallforners  (o Riera de Cànoves), que travessa el terme de nord a sud en una longitud de 6,5 Km, i el Torrent de Riu Mogent o de Vilardell que recull les aigües que circulen a ponent del terme.

Al terme de Cànoves i Samalús hi ha moltes i notables masies, tant en el sector muntanyenc com en el sector de la plana vallesana. El 1860 tenia tot el terme unes 140 masies, moltes de les quals avui dia estan tancades, sobretot les del sector muntanyenc. Són notables els masos esmentats de Can Cuc i Can Quintana, o els de Can Volart, Can Congost, Can Ribes i el Molí de Can Ribes, aquests darrers amb notables finestres conopials del segle XVI. Vers el sector de Samalús hi ha el casal de Can Bot, dels segles XVI i XVII, amb una capella annexa de la Mare de Déu del Carme, del segle XIX, ara sense culte, Can Cavaller, Cal Flequer i, enfilat a la muntanya, l’antic mas de Vallfigueres. És particularment vistós l’antic mas de Can Bori, convertit al principi del segle XX en un fantasiós castell amb matacans i barbacanes, embellit amb una façana de pedra, aplicada a l’antiga edificació de maçoneria. Entre els diferents elements romànics i neogòtics hi ha algun antic finestral del segle XVI procedent de l’antic mas Bori. Pertany a la família Puig de Càrcer i se'l coneix pel castell de Samalús.

En el terme de Cànoves i Samalús s’han trobat molts elements d’èpoques primitives, entre els quals mereixen de destacar-se les restes d’un poblat ibèric, habitat entre els segles IV i III aC, a Puig Castell, sobre Can Flequer i Can Pujades, del sector de Samalús, i especialment un petit tresor de quaranta monedes ibèriques (moltes de les quals són de la seca Lauro, de bronze, que circulaven pel país entre els segles III i I aC que aparegué el 1959 en terrenys del Molí de Can Ribes. També han aparegut tombes de lloses prop de Cal Mestre i la capella de Santa Eugènia de Samalús i al morral o turó de la Ferreria, prop de Cànoves, que poden datar-se a l’època alt medieval. És igualment notable i conegut el forn ibèric de la Pega.

El municipi de Cànoves i Samalús compta actualment amb una població d’uns 2.912 habitants (dades del Padró Municipal d’Habitants en data 31/03/2016). L’evolució de la població va patir una tònica descendent, però degut a la considerable immigració provinent majoritàriament de l’àrea metropolitana de Barcelona propera a la capital, la població de Cànoves ha anat pujant espectacularment en aquestes darreres dècades.  El factor clau d’aquesta immigració va ser la forta empenta que va adquirir Cànoves en las seva funció d’estiueig i de segona residència durant les dècades dels ’70 i ‘80.

Bona prova d’això són les 7 urbanitzacions amb què compta Cànoves . Els nuclis residencials que s’hi troben són La Parellada, que suposa una extensió natural del nucli històric, el barri de la Rosaleda, situada al Sud del poble així com la urbanització de Ca l’Esmandia; el Veïnat de Les Garrigues i la urbanització de Can Sebastianet, que queden ubicats al Sud-Est; els veïnats de  La Cervera i de Sant Salvador de Terrades, situats al Nord; les urbanitzacions de Can Casademunt i Cànoves Residencial, situades a l'Oest, i  les urbanitzacions de Can Volart i del Mirador del Montseny , situades més a l'Est.   En els darrers anys, la gran majoria d’aquestes segones residències han esdevingut primera residència fet que ha permès l’augment de la població censada en els darrers anys.

Pel que fa el poble de Samalús , aquest es sectoritza també en diversos nuclis residencials que conformen les masies disseminades que composen aquesta trama urbanística: Els veïnats la Riera, de Baix, i el de l'Església.

 

 

Font:
Gran Enciclopèdia de Catalunya

Amb la col·laboració de JMCR
Rafel Rosaura i Pacareu (geògraf i historiador)
Memòria històrica

Darrera actualització: 02.02.2017 | 17:12
Darrera actualització: 02.02.2017 | 17:12