EL MUNICIPI

Nuclis urbans

Cal distingir els dos nuclis de Cànoves i Samalús, malgrat la dispersió d’aquests. Ambdós nuclis es troben desenvolupats al voltant de les seves esglésies antigues i conserven, especialment el de Samalús, un tipisme de major protecció. L'evolució d'ambdós nuclis presenta, tanmateix, característiques diferencials a l'haver-se limitat pràcticament l'entorn de Cànoves, de forma que Samalús manté la seva imatge poc alterada. No obstant, el desenvolupament de Cànoves, sota els suspicis de la iniciativa privada, i seguint els criteris del "no nat" pla general de 1971, ha originat les aparicions d'edificacions concentrades, amb les característiques d'aglomeracions urbanes, que malgrat l'estacionalitat de la seva ocupació, tenen major entitat que el nucli primitiu que les sustenta.

LES URBANITZACIONS

CAN VOLART: és la segona en extensió superficial de les que s'han implantat al municipi i la més antiga. La zona que ocupa és molt uniforme i presenta un pendent inclinat cap a migdia. Es troba coberta d'una gran massa arbòria pràcticament respectada en la seva totalitat. D'altra banda l'impacte visual produït en el visitant, sigui relativament lleu donades les similars característiques de parcel•les i edificacions, entre les quals rares són les que presenten un fort contrast respecte a l'entorn.

EL MIRADOR DEL MONTSENY: és la segona en antiguitat de les existents. Per la seva proximitat a Can Volart, ocupa una zona similar que, no obstant, presenta un desnivell topogràfic que trenca la uniformitat que s'estableix en l'anterior. D'altra banda, la finca no estava arbrada a l'inici de la seva urbanització, en incloure's en ella antigues zones de cultiu. Com a conseqüència, part d'ella apareix notablement despoblada de vegetació, sense que els usuaris, en general, hagin iniciat la repoblació.

CAN CASADEMUNT / CÀNOVES RESIDENCIAL: ha estat la darrera actuació. Les seves característiques topogràfiques la fan clarament divisible en dues zones: aquella que descendeix des de la carretera fins el nucli de Cànoves i la que es troba al Sud d'esmentada carretera i orientada al Sud-Oest. Donada la proximitat al nucli de Cànoves s'ha desenvolupat força ràpid aquesta primera zona en detriment de l'altra. La primera presenta unes característiques d'uniformitat en la seva construcció, que contribueixen a realçar l'estètica del conjunt. Existeixen zones verdes que, donada la seva constitució orogràfica, es fan inaccessibles i inutilizables.

CA L'ESMANDIA: és la més gran de les que s'han implantat en el municipi. La finca ocupa uns terrenys de pendent pronunciada, part dels quals estan coberts per una vegetació que, en general, ha estat respectada. Des del punt de vista estètic de les construccions, presenta una disparitat total de qualitats i formes.

CAN SEBASTIANET: aquesta és una actuació menor que, per les seves reduïdes dimensions i antiguitat, no arriben a la transcendència de les anteriors. Situada al límit del terme municipal amb el de Sant Pere de Vilamajor, és la més petita de totes.

LA PARELLADA: sorgeix com una extensió natural del nucli de Cànoves i s'enllaça amb aquest i amb la urbanització de Can Casademunt.

Amb la col·laboració de: