AJUNTAMENT

SERVEIS I TRÀMITS

EL MUNICIPI

ACTUALITAT

EL MUNICIPI

Cànoves i Samalús

El municipi de Cànoves i Samalús, amb una extensió de 28,41 Km2, es localitza a la comarca del Vallès Oriental. S’estén pels vessants meridionals del Montseny, on es troba el Pla de la Calma i per la plana vallesana al sector sud del terme, limitant amb els municipis de Tagamanent (Nord-Est), Sant Pere de Vilamajor (Est), Cardedeu (Sud-Est), Les Franqueses (Sud), La Garriga (Sud-Oest) i Montmany-Figaró (Nord-Est).

El terme especialment muntanyenc, troba les màximes altituds al turó del Suí (1.235 m), el turó de Palestrins (1.217 m.) a llevant del terme i a Roca Centella (1002 m), situada a l’oest.

Gairebé en dues terceres parts, pertanyents a la serralada del Montseny, hi circulen la Riera de Vallforners (o Riera de Cànoves), que travessa el terme de nord a sud en una longitud de 6,5 Km, i el Torrent de Riu Mogent o de Vilardell que recull les aigües que circulen a ponent del terme. La part oest de Samalús és solcada per altres petits torrents, tributaris directes de la Riera de Mogent.

El clima de la zona, influït per la proximitat al massís del Montseny, és relativament plujós amb una mitjana de 73,3 litres per any (la major part recollits durant la primavera i la tardor). Bona part del terme és coberta per boscos que arriben a ocupar més de 2.000 ha. La majoria són d’alzines, principalment als sectors baixos, que en alguns indrets van ser substituïdes per pins, amb la finalitat de repoblar les zones que s’havien tallat per a l’obtenció del carbó. En els sectors més alts, amb major pluviositat i temperatures més baixes es troben algunes associacions de faig de manera aïllada i esporàdica. A més, també s’hi troben roures i castanyers. Cal assenyalar el famós Castanyer Gros de la baga d’en Cuch, un arbre gegantí, que té per perímetre uns 12 metres. És buit de dintre, cosa que permet aixoplugar-s'hi.

El municipi de Cànoves i Samalús compta actualment amb una població d’uns 2.753 habitants (dades del Padró Municipal d’Habitants en data 31/12/2008). L’evolució de la població va patir una tònica descendent fins fa ben poques dècades però degut a la considerable immigració provinent de l’àrea metropolitana de Barcelona properes a la capital, la població de Cànoves ha pujat espectacularment en aquests darrers 15 anys.

Tradicionalment, les activitats econòmiques de Cànoves i Samalús han estat l’agricultura i la ramaderia, si bé aquesta han tendit a una certa davallada en els darrers anys a causa de l’avançada edat dels pagesos i pel fet que la gent jove no es queda a treballar la terra sinó que surt fora del poble per treballar en indústria i comerç.

Cap el 1860 el municipi tenia unes 140 masies, i al cap d’un segle existien 69 masies a Cànoves i 53 a Samalús que es dediquessin a l’agricultura. Avui en dia, algunes d’elles deriven la seva activitat cap el turisme rural o bé romanen tancades, fins i tot algunes ja es troben enrunades. La major part (un 42%) tenen una extensió inferior a 5 hectàrees, i es dediquen, bàsicament, al conreu de secà amb cereals i llegums, per la manca d’aigua. Actualment, i mercès a l’existència de l’embassament de Vallforners, es practica també el conreu de regadiu.

El mercat de Granollers ha representat i segueix representant (amb menys mesura), per al poble de Cànoves, un lloc per desenvolupar tota activitat comercial de la pagesia, essent dijous el dia de mercat. Des de temps anteriors als anys 30, hi havia un servei de transport de Cànoves a Granollers amb vehicles de motor propietat de Jaume Garriga, pioner del transport a la comarca, i que va arribar a ser conegut per tots els granollerins.

L’explotació forestal és una altra de les riqueses de la població, especialment l’alzina, el pi i alguns nuclis de faigs i de castanyers a la part septentrional. La ramaderia també hi és present amb la cria de bestiar boví i el porcí.

D’uns anys ençà va adquirir força empenta la funció d’estiueig i de segona residència al municipi. Bona prova d’això són les 7 urbanitzacions amb què compta el terme: Can Casademunt, Cànoves Residencial, La Parellada, Can Sebastianet, El Mirador del Montseny, Can Volart i Ca l’Esmandia. Actualment, la gran majoria d’aquestes segones residències han esdevingut primera residència fet que ha permès l’augment de la població censada en els darrers anys.

El poble de Cànoves (a 364 m. d’altitud), aglevat entorn a l’església romànica parroquial de Sant Muç (datada ja el 1077), té algunes cases antigues, però la majoria s’han construït de nou o s’han refet per causa de l’estiueig.

Cànoves celebra dues festivitats anuals: el dia de Sant Sebastià, copatró del poble, el 20 de gener, i la Festa Major del patró del poble, Sant Muç, el primer cap de setmana de juny. Cal destacar les tres activitats més populars que se celebren en el municipi: L’aplec de Sant Salvador de Terrades, la fira de Sant Ponç i la Carbonera.

L’altra entitat històrica del terme és Samalús, on el centre històric és l'església de Sant Andreu, situada al peu de la carretera de la Garriga a Llinars del Vallès. Allí també tenen lloc dues celebracions: el 30 de novembre, festivitat de Sant Andreu i la Festa Major de la Mare de Déu de la Salut, el darrer cap de setmana d’agost.

Moltes i notables masies es troben dins d’aquest terme, tant en el sector muntanyenc com a la plana, algunes d’elles amb finestres conopials del segle XVI. Cal esmentar els masos. És digne d’esmentar el castell de Can Bori o castell de Samalús, de principis de segle, però amb elements romànics i gòtics dels quals hi ha un antic finestral del segle XVI procedent de l’antic mas Bori.