EL MUNICIPI

Medi físic i econòmic

Situació geogràfica

El terme municipal de Cànoves es troba ubicat a la comarca del Vallès Oriental, a 42 Km de Barcelona i 13 de Granollers, capital del partit judicial al que pertany. Abasta una extensió superficial de 28,41 quilòmetres quadrats, confrontant al Nord-Est amb el municipi de Tagamanent, a l'Est amb el de Sant Pere de Vilamajor, el Sud-Oest amb La Garriga i al Nord-Oest amb el poble de Montmany-Figaró.

Les comunicacions
La via principal de comunicació amb els nuclis propers, la constitueix la carretera BP-5107 de Sant Llorenç Savall a Llinars del Vallès que enllaça Cànoves i Samalús amb La Garriga i amb Sant Pere de Vilamajor. En el punt quilomètric 39,300 d'aquesta carretera neix la carretera BV-5151 que travessa la localitat de Corró d'Amunt i Corró d'Avall fins arribar a Les Franqueses on connecta amb la C-17 de Barcelona a Puigcerdà. I en el quilòmetre 42,100 arranca la carretera BV-5108, que a través de Cardedeu, enllaça amb la BP-5104, que enllaça Granollers amb Sant Celoni.

Medi físic

Característiques orogràfiques
Juntament amb els municipis d'Aiguafreda, Tagamanent, Montseny i Fogars de Montclús, Cànoves constitueix una avançada cap el Nord de la depressió del prelitoral català, remuntant la serra corresponent en el Sud del massís del Montseny. Així doncs, l'àrea septentrional del municipi entra a formar part del que pròpiament constitueix el Montseny i va perdent altitud a mesura que avança cap el Sud i dóna lloc a vessants molt pronunciades i escarpades fins abastar la cota dels 400 m, sota de la qual es desenvolupa el sistema de petits turons que acullen la major part dels assentaments de la població. Tota la superfície municipal, i especialment la que s'estén per sobre dels 600 m d'altitud, sustenta un paisatge tant bell que ha merescut ésser inclòs en el Parc Natural del Montseny. La franja Nord del Municipi, està constituïda per terrenys de l'era primària, coberts de vegetació boscosa, mentre que per sota dels 500 m, on el Municipi s'endinsa a la depressió prelitoral, apareixen sediments terciaris sobre els que s'ha pogut desenvolupar l'agricultura.

Característiques hidrogràfiques
Un considerable nombre de petites rieres travessen el Municipi de Nord a Sud, essent tributàries dels rius Mogent i Congost. Destaca entre totes, per la seva longitud i cabdal, la denominada "Riera de Cànoves" o "Riera de Vallforners" que, per mitjà de diversos afluents, recull les aigües d'una Conca de 16 quilòmetres quadrats. La vall de la Riera de Cànoves presenta un escanyament en el "Roc Fiter", punt on ja fa anys es van realitzar uns estudis per la construcció d'un embassament i que finalment es va fer uns quilòmetres més amunt.

Característiques de la vegetació
Sense comptar la superfície no productiva, el terreny no destinat a l'agricultura està ocupat per una extensa massa forestal en la que dominen les associacions d'alzines. No obstant, aquesta vegetació, típica dels sectors baixos del Montseny, ha estat substituïda en part, per boscos de pins després de la repoblació efectuada a les zones que foren tallades en èpoques anteriors per l'obtenció de carbó. En els sectors topogràficament més alts, on les pluges són més freqüents i amb una temperatura mitja més baixa, apareixen algunes associacions de faigs, de forma aïllada i esporàdica. En conjunt, l'abundant vegetació contribueix a realitzar la bellesa paisatgística de l'indret, retallat en la silueta del Montseny en la seva zona Nord.

Característiques climatològiques
Evidentment el clima del lloc es troba influenciat per la seva proximitat al Montseny, el que fa que la zona sigui relativament plujosa en relació a la totalitat de la regió catalana. Segons dades extretes de l'antic Pla General, el volum d'aigua recollit per m2 a l'any, dóna una mitjana de 743,3 litres, en més quantitat durant les estacions de primavera i tardor. Tanmateix, el desnivell topogràfic del territori obliga a diferenciar dues zones,: la inferior i la superior, separades per la cota dels 600 m, produint-se un repartiment desigual de la pluviometria dins del municipi. Amb la temperatura passa gairebé el mateix, encara que es pot establir una mitja anual entorn dels 13/14 graus. Els vents dominants són els de l'Est, especialment pels matins, essent també variables en funció de l'altitud.

Demografia

Composició i evolució
De relleu molt accidentat i solcat de Nord a Sud per petits torrents, la major part del territori municipal és poc favorable a les comunicacions i al poblament, desenvolupant-se per sobre dels 400 metres, en esplanades aïllades i pendents suaus, un assentament gairebé autònom: la masia, especialment justificat en paratges d'orografia escarpada, si bé no exclusiva d'aquests i característic de la Catalunya Vella.
No obstant, aquesta ocupació dispersa del territori no homogènia, i el terç Sud del municipi acull la immensa majoria de la població, mentre són una quinzena escassa les masies que se situen fora d'aquest terç, totes elles situades al llarg d'una franja nord-sud seguint la riera de Vallforners, sobresortint els assentaments de Cànoves i Samalús com pobles o nuclis històrics de població consolidats dins del municipi, juntament amb les segreres d'uns temples de notable interès.
Al llarg del segle XX, la corba demogràfica de la població presenta quatre inflexions importants, corresponents a quatre períodes històrics clarament diferenciats. La primera d'elles, que avarca el primer i tercer decenni, es correspon amb l'apogeu industrial de la zona barcelonesa que motiva un desplaçament de la població en vers la gran ciutat. La segona inflexió apareix a la dècada dels anys trenta, època en què la crisi econòmica mundial i la interna del país, s'uneixen per produir una recuperació sensible de la població. La tercera inflexió apareix a la dècada dels cinquanta, fomentada per l'inici del desenvolupament dels darrers anys i que marca el moment, a partir del qual, es produeix una regressió gradual i constant que es perllongarà fins els anys setanta.
És a partir d'aquesta data quan, des d'un punt de vista urbanístic, es produeix el fet més transcendental de la història del lloc i el que ha produït el major impacte en tots els aspectes de la vida municipal. Es tracta de la implantació, per la via de la iniciativa privada, d'urbanitzacions per a segona residència, demandades pel grau de desenvolupament econòmic abastit en la dècada precedent. I en això radica el desajustament social i urbanístic, pel que fa a les infraestructures preexistents, a conseqüència de la rapidesa i magnitud amb que s'han desenvolupat aquestes operacions. No ho han fet de forma conforme amb les circumstàncies com preveia la Llei de 1956 i com reconeix la Llei de 1975 en la seva part expositiva.
Tanmateix, les dades del cens de població no delaten les veritables condicions demogràfiques del Municipi, en especial en l'àrea de Cànoves, al voltant de la qual s'han desenvolupat les urbanitzacions que aporten estacionalment una població superior a la del cens oficial. Per això, s'haurà de tindre present la incidència de la segona residència, en vies de reconversió com s'ha apuntat, el que suposaria un increment potencial de la població en una relació del 1000%.

Població activa
Tant a Cànoves com a Samalús, la majoria de la població activa es dedica al sector primari, principalment a Samalús. Però si comparem també els sectors secundari i terciari, el paral.lelisme es manté entre ambdós nuclis. Tanmateix, s'ha de tenir en compte que una gran part de la població activa censada en els sectors secundaris i terciaris, exerceixen la seva activitat en nuclis propers, d'economia industrial i de serveis, pel que el fet que el municipi de Cànoves basi la seva economia en el sector primari és més patent del que s'infereix dels percentatges tabulats. No obstant, és de ressaltar que a partir dels anys setanta, la corrent pseudomigratòria originada per l'expansió de la segona residència incideix fortament en l'ocupació i en l'economia. El volum de construcció demanat per no poder ser absorbit per la població autòctona, origina una activitat laboral que és desenvolupada per persones forasteres al municipi. I aquest corrent permaneix fins el 1979, en què la suspensió de llicències dictada per l'Ajuntament col.lapse un sector que gradualment havia entrat en crisis a partir de la segona meitat d'aquesta dècada.

Economia

Estructura econòmica, agricultura i ramaderia
L'economia de Cànoves i Samalús està basada, des dels primers nuclis de població, en el sector primari, tal i com s'ha esmentat en l'apartat anterior. En l'actualitat, les tasques agrícoles se centren en el sector meridional del municipi i es troben orientades cap a la producció de farratges pel bestiar que ha experimentat un desenvolupament considerable en els darrers temps.
Generat per la mecanització dels treballs del camp, mercès a la qual han disminuït les hores de dedicació, ha estat possible la constitució d'estables d'una certa importància, especialment els de boví, seguits pels de porquí i els d'oví. Tant és així que, donat la major rendibilitat de la ramaderia en relació amb el camp, la producció agrícola ha passat a ser complementària de la ramaderia. Els petits cultius de tubercles, hortalisses i lleguminoses, així com de la vid que encara existeixen, estan destinats generalment al consum privat. Tanmateix, s'ha de precisar que les dimensions físiques i econòmiques emprades són relativament reduïdes com correspon a explotacions de tipus familiar que difícilment arriben a assolir un nivell superior. Constitueixen, doncs, unitats econòmiques independents entre sí, i per tant, com a presa de decisions individualitzada, pel que no són capaces d'absorbir les fortes i imprevisibles fluctuacions de mercat, ni els perills de malaltia que sotgen a la cabana, tret algun cas d'estabulació conjunta recentment apareguda a l'àrea de Samalús.

Indústria
A Cànoves no s'ha rebut l'impacte que suposa la industrialització, degut a què les seves condicions geogràfiques la col.loquen tangencialment a l'àrea d'expansió industrial que constitueixen els termes municipals veïns de La Garriga i Granollers, Les Franqueses del Vallès, La Roca i Cardedeu, i es limita únicament a certes activitats artesanals vinculades a la població. De totes formes, s'ha de ressaltar la indústria de la construcció, que si bé no ha adquirit un desenvolupament corresponent a la demanda existent ha estat una de les causes que han propiciat l'aparició de les urbanitzacions.

Comerços i serveis
La reduïda població estable, així com la dispersió d'aquesta i la seva relativa autosuficiència ha ocasionat que no desenvolupés una àrea comercial pròpiament dita i només estan cobertes les primeres necessitats. Tampoc la demanda estacional produïda pels habitants de la segona residència ha estat capaç de moment, de posar en marxa activitats comercials les quals s'han orientat cap a poblacions properes més desenvolupades.
Idèntiques circumstàncies es donen a l'estudiar el sector serveis, a excepció de petits locals destinats a bar i restaurant que, no obstant, es mouen generalment en àmbits familiars.
En relació als serveis comunitaris, la dotació és mínima el Municipi de Cànoves compta amb una escola d'Ensenyament General Bàsic i una llar d’infants, tots dos centres es troben ubicats en el camp de Can Parera.
Antigament hi havia en funcionament un altre centre d'Ensenyament General Bàsic a Samalús, en un edifici modernista que actualment es treballa per fer-lo sèu del Consell del poble de Samalús. Més enrere en la història, l'escola de Cànoves estava ubicada en una casa anomenada Can Samon que es troba en l'actual nucli del poble i que ara s'ha convertit en habitatge de lloguer.
Fer esment també de l'edifici destinat al Centre d'Atenció Primària, que es troba situat al camp de davant mateix de la Rectoria. Aquest centre proveeix de l'assistència bàsica primària en el nostre municipi i en algun sector de poblacions mitjaneres.
Per altra banda, trobem dos temples religiosos en els nuclis de Cànoves i de Samalús que cobreixen les necessitats espirituals de la població catòlica. El Municipi no compta amb cap altre servei comunitari més que els esmentats.

Estructura de la propietat
A partir de les dades del cens agrari de l'any 1972, s'ha d'analitzar l'organització de la propietat, segons els tres paràmetres clàssics: dimensió, parcel.lació i règim de tinença.
L'explotació agrària, entesa com aquesta superfície de sòl que conforma una sola propietat, es troba parcel.lada en diferents camps diversificats en quant a la qualitat del seu ús agrícola i així mateix, lligats a un règim de tinença determinat. La propietat del sòl es troba considerablement repartida, presentant-se certes característiques de minifundisme, si bé no d'una manera singularment acusada respecte al conjunt del territori català, en el que no abunden les propietats de grans dimensions.
Per altra banda, el fet que el treball agrícola respongui a economies d'àmbit familiar provoca una fragmentació de les explotacions on predominen les parcel.les menors de 5 hectàrees i l'aparició de règims de tinença de no propietat que suposa, en major o menor mesura, un obstacle en la rendibilitat del treball en el camp i especialment en la mecanització racional de les tasques agràries a què es refereix. Aproximadament, el 42% de les explotacions tenen una superfície menor de 5 hectàrees, i són del voltant del 26% les compreses entre 5 i 10 ha. Aquestes explotacions estan subdividides de manera que gairebé la quarta part de les parcel•les no arriben a 1 hectàrea de superfície i la meitat estan compreses entre 1 i 5 ha. Tenint en compte que les explotacions forestals són normalment les de major dimensió es conclou que el sòl destinat a l'agricultura està fragmentat en parts relativament petites. Sense dubte, la complicitat de l'orografia en aquest fet és considerable.
Tanmateix, els efectes negatius que en la productivitat i en la renda poguessin provindré de l'explotació agrària en règims de no propietat no transcendeix en excés, donat que pel voltant del 86% del sòl és explotat en règim de propietat, mentre que només el 14% restant ho és en règims dels quals només l'arrendament tenen transcendència. Malgrat tot, la considerable superfície explotada en propietat i la notable expansió de l'activitat ramadera ha permès una mecanització del camp subjecta, no obstant, a una estructura individualitzada de les iniciatives que supera la mitja de la comarca. La conseqüència de la manca de rendibilitat agrícola unida a la forta demanda de terrenys per edificar, ha estat l'origen de les actuacions urbanístiques portades a terme durant els darrers anys i que, lògicament, han afectat a les poques finques de gran superfície.

Amb la col·laboració de: