La família de gegants i capgrossos de Cànoves i Samalús creix

El passat 9 d’octubre acabava la darrera jornada del taller de capgrossos que organitzava la Regidoria de Cultura.  El taller tenia lloc els dies 2 i 9 d’octubre per la tarda al local de l’ajuntament. 

Per qüestions de seguretat sanitàries es va establir un màxim de 15 participants per participar en aquest taller.  Judit Grau, regidora de Cultura, es mostra satisfeta per l’èxit de l’activitat, perquè els vuit participants que van assistir van entendre’s de seguida i van poder traçar els objectius amb dinamisme i claredat, malgrat la diferència d’edat que hi havia entre ells. 

D’aquest taller va sortir-ne un gegantó carboner, en Gregori, i una cap gros que representa una dona d'aigua, la Isolda, personatges molt representatius del municipi i de l'entorn del Parc Natural del Montseny.  Si bé el primer dia es creaven els volums de les figures amb paper, cola i làtex i se li donava també el toc de personalització a cada figura, el segon dia ja se’ls pintava, vestia i també se’ls posava el seu nom.

Ara, en Gregori i la Isolda formen part de la gran família dels capgrossos i gegants del municipi que la formen els antics gegants Sebastià i Ramona, els primers gegants de Samalús que va fer l’escultor Enric Gelpí Vintró (DEP), juntament amb el poble i que, dècades més tard, va restaurar l’escultora Elena Font Peña, veïna de Samalús. Més tard va sortir el gegantó Quico, que va fer l’any 2016 en Joan Parera Monedero amb la col·laboració de la seva família, perquè els nens del poble poguessin també participar en el ball de gegants, ja que els què hi havia fins ara pesaven massa per ells. Tots junts, capgrossos i Cuca Fera inclosos, formen part d’aquesta gran família de Samalús. 

Per la part de Cànoves, va sortir la geganta Georgina, creada per en Jordi Parera Mayneris (DEP) en els seus darrers dies i que mai va poder estrenar, però que la seva filla Eulàlia li dona vida cedint-la puntualment a l’Ajuntament o entitats municipals perquè balli a les festes populars.  La geganta Georgina feia companyia al primer gegant de Cànoves, el gegant de Sant Ponç, que l’Associació Cívica i Cultural de Cànoves i Samalús va encarregar a l’entitat granollerina Sarandaca a propòsit de la celebració de Sant Ponç que va organitzar durant 25 anys al municipi i que actualment custodia l’Ajuntament.   Aquest és el gegant més gran del municipi, que té una mida de més de 3,5m i pesa cap a 40Kg.

I no ens deixem a la Mussoleta i en Tro, els primers capgrossos de Cànoves que, seguint la línia animalística dels capgrossos de Samalús es van fer un mussol i un  senglar com animals també molt representatius al municipi.  Aquests es van començar a fer en un taller durant la primera edició de la festa de La Canallada l’any 2012 amb l’escultora Elena Font Peña com a instructora d’aquest.  Un any més tard, l’escultora acabaria perfilant els acabats representatius per encàrrec de l’Ajuntament i aquesta parella de capgrossos s’estrenaria per la Festa Major d’estiu de Cànoves el mateix any que s’estrenava també la Colla de Bastoneres de Cànoves.

Judit Grau es planteja de fer nous tallers d’aquest tipus per seguir ampliant el patrimoni cultural de festes i tradicions de Cànoves i Samalús.