El poble de Samalús

El Poble de Samalús

Samalús és la segona entitat històrica del terme municipal. A diferència del nucli més compacte de Cànoves, Samalús és terra de grans masos i es defineix pel seu caràcter de poblat disseminat, on les masies històriques i l'entorn natural configuren una identitat diferenciada.
Situat en un entorn privilegiat al peu de la carretera de la Garriga a Llinars, destaca pel seu urbanisme disseminat i la seva forta identitat històrica.

L’Origen del Topònim

L’estudi del nom de Samalús ens trasllada a l’època medieval i a la influència cultural de la zona:

• Etimologia: Al segle X apareix documentat com a Samaluz o Semaluz. Segons l’historiador Jaume Oliver, l’origen és molt probablement àrab, seguint el patró d’altres topònims propers com Alfou o Marata.
• Significat: Es compondria de dos elements: un primer mot que podria ser manzil (assentament/casa de pagès) o sàma (lloc elevat/torre), i un segon component (-uz) que faria referència a la tribu aràbiga dels Banu ‘Aws, establerta a la Península des del segle VIII.

Evolució Històrica i Administrativa

Tot i que avui forma part d'un mateix municipi amb Cànoves, Samalús ha tingut una trajectòria administrativa pròpia:

• La Batllia de Samalús: Tot i la seva unió administrativa amb Cànoves des del segle XIV, Samalús va mantenir la seva pròpia batllia independent entre mitjans del segle XVIII i l'any 1840.
• Presència Eclesiàstica: Documentat des del 1002, el lloc va estar molt vinculat a la canònica de Santa Maria de Manlleu.

Patrimoni Arquitectònic

El nucli de Samalús s'articula entorn d'elements religiosos de gran valor patrimonial:

• Església Parroquial de Sant Andreu: Presideix el centre històric i és l'eix de la vida del poble.
• Santuari de la Mare de Déu de la Salut: També conegut com de la Font de la Salut, està documentat des del 1737 i va ser totalment refet el 1902.
• Ermita de Santa Eugènia: Situada sobre la carretera, és una edificació d'origen medieval (1308) amb un destacat arc diafragmàtic gòtic.

Festes i Tradicions

La comunitat de Samalús manté vives les seves celebracions tradicionals al llarg de l'any:

• Festa Major de Sant Andreu de Samalús. Celebrada a l’entorn del 30 de novembre, aquesta festivitat honora el patró de la parròquia, documentada des del segle XI. Històricament, era la gran trobada d'hivern per a la gent de les masies disperses del territori. Tot i el seu caràcter recollit, manté el ritual de la missa solemne a l'església de Sant Andreu —un dels millors exemples del romànic local— i actes de germanor veïnal,  Antigament simbolitzava la clausura del cicle agrícola abans de l’advent.

• Festa Major de la Mare de Déu de la Salut de Samalús. És la festa gran del nucli, celebrada el darrer cap de setmana d’agost. Té el seu origen en l'aplec a l'ermita de la Salut, un espai de gran devoció popular des del segle XVIII, especialment invocada contra les pestes i malalties. La festa simbolitza la unió de la comunitat a l'entorn del santuari i destaca per la conservació del cant dels goigs, els àpats comunitaris i els balls populars, marcant el punt de transició entre el final de la sega i l'inici de la verema.

• Festa del Cantar (Santa Eugènia de Samalús) Recuperada l’any 2014 per l’Associació Cultural Xavier Flaquer i Juvany, aquesta festivitat restableix una tradició centenària al nucli de Samalús. Se celebra el segon diumenge de maig (Originalment, tenia lloc cada Dilluns de Pasqua) a l’ermita de la masia de Santa Eugènia, on, després de la missa i el cant dels goigs, es reparteixen els panets beneïts. L’acte clou amb el tast de l'escudella, cuinada per les àvies de Samalús, en una trobada que referma el vincle entre els veïns i el seu patrimoni històric.