En els darrers cinc anys, tres sectors econòmics han copsat repetidament el “pòdium” dels àmbits més reclamats pels consumidors de la província de Barcelona: telecomunicacions, electricitat i serveis financers.
En aquest any 2021, les reclamacions en el sector elèctric són les que, proporcionalment, han incrementat més el seu pes entre les reclamacions tramitades des de la Diputació de Barcelona. Malgrat algunes singularitats locals, tenim constància de què aquestes dades es poden extrapolar a la resta de serveis públics de consum de la demarcació.
El sistema elèctric espanyol és per a la gran majoria de consumidors un autèntic galimaties. Molts factors fan incidència en aquest desconeixement general de la població: la complexitat de la seva normativa, la dualitat distribuïdora/comercialitzadora, el funcionament del mercat majorista, com es confecciona el rebut de la llum, la fiscalitat que suporta i sobretot els canvis que està experimentant en els darrers anys.
En l’àmbit específic del mercat minorista i les reclamacions que es gestionen en els serveis públics de consum locals, caldria afegir la problemàtica originada per ofertes complexes d'electricitat, mancades de transparència i que imposen condicions, de vegades estrambòtiques, que sempre afavoreixen a la comercialitzadora ofertant, alhora que distorsionen la concurrència competitiva entre empreses i acaben per encarir artificialment el preu. A aquest fet cal sumar, com a valoració general, un servei d’atenció al client poc eficient. Un nombre important de les reclamacions que arriben a les oficines públiques es podrien haver resolt amb un servei més acurat i àgil en la reclamació inicial del consumidor a la seva comercialitzadora o distribuïdora.
En el cas concret de les reclamacions tramitades des del servei de consum de la Diputació de Barcelona hi ha un tercer factor de reclamació important que, probablement, tingui una incidència menor en els serveis públics de consum de les grans ciutats del país. La Diputació és finalista en aquells municipis sense oficina específica de consum, tots amb una població inferior als 10.000 habitants. Aquesta peculiaritat fa que la incidència de reclamacions per “deficient qualitat” del subministrament elèctric sigui superior a les que pateixen els consumidors de zones més densament poblades.
Finalment, obligats per l’actualitat, hem de fer referència a l’increment del preu d’electricitat. Molt s’ha parlat d’aquest tema en els darrers dies. A principis del mes d'agost, el Banc d'Espanya va publicar un informe sobre el mercat elèctric espanyol consultable en aquest enllaç.
En la seva anàlisi, l'organisme estima que al voltant del 70 % de la forta pujada dels preus majoristes de l'electricitat es deu a l'encariment dels drets d'emissió de CO2 i dels preus del gas, matèria que fan servir les centrals de cicle combinat. A aquesta situació conjuntural s’afegeix el fet que les empreses traslladen al preu final l'impost sobre el valor de la producció de l'energia elèctrica. Donat l'augment de la base imposable, el Banc d'Espanya calcula que fins 6,9 punts de l'increment dels preus es podrien explicar per l'impacte d'aquest gravamen.
Si bé aquesta situació afecta a tots els estats de la Unió Europea, segons la institució, Espanya mostra "una volatilitat més elevada" que les principals economies de l'àrea euro en el preu final de l'electricitat que suporta pel consumidor domèstic. "Sembla que hi ha una certa tensió entre el nivell de preus suportat pel consumidor i la incertesa respecte a la volatilitat d'aquest preu", apunta l'entitat, que afegeix que, tot i que les tarifes planes eliminarien la incertesa respecte a possibles canvis en els preus, incorporarien una prima per l'eliminació de el risc que es reflectiria en preus més elevats. Per contra, explica, les tarifes dinàmiques ofereixen preus més reduïts a canvi de traspassar al consumidor la volatilitat del preu final a pagar.
Font: Diputació de Barcelona
