El poble de Cànoves

Introducció

 

El terme Cànoves es creu que és un formatiu compost de dos mots; en primer terme del llatí casas, que tindria el significat de cabanes o barraques, més un altre segon mot llatí que seria novas, que equival a noves. Per tant caldria buscar el seu significat en “cabanes noves” (BALAÑÀ 1989). 

El poble de Cànoves (346 m d’alt i 713 h el 2005), queda aglevat entorn de l’església.  Té algunes cases antigues, però la majoria són cases noves s’han refet a causa de l’estiueig. El petit nucli de població, esmentat ja l’any 918, es formà prop l’església parroquial de Sant Muç, citada el 1077.

El territori de la parròquia de Cànoves depenia jurisdiccionalment del castell de Cànoves, conegut des del 1113; també en va dependre més tard el terme de Samalús, per bé que inicialment aquest pertanyia al domini reial de la Garriga fins que el domini dels Centelles, efectiu a la Garriga i Cànoves des del 1380, va unir-lo a la batllia de Cànoves, poble del qual encara depèn.

Les festes més importants són la Festa Major d’estiu, que s’escau el primer cap de setmana de juny i és dedicada al Sant Muç, patró del poble, i l'altra és la festa de Sant Sebastià (Festa Major d’hivern) que se celebra el 20 de gener, i és dedicada al Sant com a  co-patró del poble.  Cal destacar altres esdeveniments molt populars que també se celebren al municipi: L’aplec de Sant Salvador de Terrades , la  fira de Sant Ponç  i la  Carbonera .

 

Font:
Gran Enciclopèdia de Catalunya

Amb la col·laboració de JMCR
​Rafel Rosaura i Pacareu (geògraf i historiador)
 

Darrera actualització: 02.02.2017 | 17:13
Darrera actualització: 02.02.2017 | 17:13