L’economia familiar ( Capítol I )

Estem acostumats a sentir parlar de la economia. Però normalment es parla de l’economia de les empreses, dels estats... Però existeix una altra economia, al meu entendre igual d’important, que és l'economia familiar. Aquesta té per objecte una adequada gestió dels ingressos i les despeses del nucli familiar fent una correcta distribució dels primers, permetent així la satisfacció de les seves necessitats materials, atenent aspectes fonamentals del seu desenvolupament, com l'alimentació, la roba o l'habitatge.

La gestió de l'economia domèstica és una responsabilitat de tots els membres de la família, que han de conèixer tots els components d'aquesta economia, com són el treball, els ingressos, les despeses i l'estalvi. L'economia familiar és com una microeconomia que ha d’evitar el sobreendeutament augmentant la capacitat d'estalvi de l'individu. Per a això han d'existir normes internes que la regeixin, advocant per un consum responsable en la llar. La funció dels administradors d'una llar és complicada. El punt de partida és la planificació. El moment actual és especialment delicat a nivell econòmic. Les notícies recents estimen que un 30,5% de les famílies espanyoles té dificultats per a arribar a fi de mes. Afrontar l'economia familiar no difereix molt de l'economia de qualsevol empresa. De fet, quan es diu que les persones que administren una casa són excel·lents economistes, no falta raó. La planificació de l'economia domèstica passa per tenir en compte una sèrie de premisses importants. És necessari aplicar el sentit comú, i una bona manera de fer-lo és la de relacionar totes les despeses previstes i imprevistos en una llista, per a després agrupar-los en diferents conceptes com: Primera necessitat o importants, Necessaris, Extres o Prescindibles. En aquest article us parlarem dels dos primers. El proper més farem balanç dels dos darrers.

En els articles de primera necessitat (alimentació, llum, aigua, gas) es poden rebaixar els costos amb petits gestos que al cap del mes poden resultar significatius: Fer sempre una llista de les necessitats de compra, per a evitar compres supèrflues. Informar-se bé dels preus dels productes en els diferents establiments per a esbrinar els més barats i les ofertes que realitzin. Comprar els aliments tenint en compte el seu consum més o menys immediat. Revisar les factures constantment dels serveis energètics, sobretot les lectures estimades (amb freqüència es produeixen desfasaments importants amb la realitat). Analitzar les ofertes de les diferents companyies, ja que un canvi pot suposar un estalvi significatiu.

En els articles necessaris (calçat, vestir, educació, pagaments de préstecs, telefonia fixa). En aquest grup s'han de situar aquelles despeses que són necessaris, però que es poden dilatar, encara que sigui en un breu espai de temps: Quan es travessen dificultats econòmiques, no s'ha de tenir pudor a negociar amb qui faci falta el retard o ajornament d'un pagament: col·legis, establiments, bancs, etc., encara que aquests últims cobrin per això. Sempre es trobaran facilitats quan existeix una voluntat real de pagament. Prestar

Font:
OMIC Cardedeu