Església de Sant Andreu (Samalús)

L'Església de Sant Andreu de Samalús és un magnífic exponent de l'arquitectura romànica del segle XI. Situada en un entorn privilegiat, ha estat el centre de la vida de Samalús des de fa gairebé mil anys, sobrevivint a guerres i transformacions històriques.

Història i Orígens

• Primeres referències: Se cita per primera vegada l'any 1060, quan formava part d'un feu del bisbe de Barcelona.

• Evolució del nucli: Samalús ha estat històricament un nucli de població dispersa. L'any 1836, quan s'uní amb Cànoves per formar un sol municipi, el poble comptava amb 304 habitants.

• El temple: L'estructura actual es va construir a la segona meitat del segle XI, probablement sobre una esglesiola primitiva.

Tresors del Romànic

Després d'una restauració que va permetre recuperar la seva puresa original, en destaquen dos elements fonamentals:

• L'Absis: És un dels elements més bells del conjunt. Presenta una decoració d'arcuacions llombardes separades per lesenes, amb tres finestres romàniques. Com a curiositat, sobre cada plafó hi ha una finestreta espitllerada, testimoni d'una època en què l'església també servia de refugi i defensa.

• El Campanar: * El primer i segon cos són d'origen romànic pur, amb les característiques arcuacions llombardes.

  • El tercer cos és una ampliació posterior (segle XVI), rematat amb merlets i gàrgoles que li donen un aspecte de torre fortificada.