Llocs d'interès

Sorprèn en primer lloc la seva situació ensotada i poc visible, ja que la majoria dels castells es troben en llocs enlairats i de difícil accés.

Si arribeu a Samalús des de la Garriga, en la distància distingireu la silueta d’un castell encimbellat que ben bé podria haver sortit d’un conte de fades...

El 1989 es tancaven les comportes de la presa a fi que es comencessin a recollir les aigües de l'embut muntanyenc, que té una superfície de 12,5 Km2.

Aquesta ermita neogòtica es va construir el 1930 segons el projecte de Josep M. Pericas, en el mateix lloc on s'alçava l'antiga capella.

L’aigua que en davalla refrescarà al caminant i confortarà al devot.

Forn de la Servera o Forn de Pega.  Al no tractar-se d'un forn de pega sinó ceràmic escau millor utilitzar el primer nom per desfer confusions sobre el seu ús.

Aquest forn són restes d'un forn ceràmic, atribuït a època ibero-romana.

Una masia imponent que a principis del segle XX va ser un dels punts de trobada de la colònia estiuenca de Samalús i de la burgesia benestant de la comarca.

La capella de Santa Eugènia és d’origen medieval i forma part del patrimoni de Samalús.  No és visitable.

Un poema que l'ermità de Samalús va dedicar al poble.

És una de les vil·les romano-republicanes més velles de Catalunya.  No és visitable ja que es troba protegida sota terra.

Una de les característiques més singulars de Samalús i que el diferencia de la majoria de pobles de la comarca és que la majoria dels habitants segueixen vivint en masies.

Fiter: Roca a flor de terra.

Aquesta és la definició de fiter per a una roca popular a Cànoves que s'alça a peu del camí de Vallforners.

Aquest passeig s'inaugurà el gener del 2013.  El seu recorregut comença a Can Samon i condueix fins al peu de la presa de l’embassament de Vallforners. 

És una construcció d'influència modernista obra de l'arquitecte Manuel J. Raspall i que data del 1919.